Escric, escric textes, textes llargs, sino són prou llargs que siguin suficients perquè sigui un relat curt, més de 10 pàgines, i si son menys que sigui molt bo.
Llegeixo,llegeixo per aprendre, per formar-me, per esbrinar, per absorbir, per memoritzar, per sentir el que més m’agrada, per saber com ho aconsegueixen els altres.
Ofereixo, dono a llegir el que escric. És el més difícil, no per a mí sino per a ells. Com saben si no em coneixen?. Cal donar per saber que existeixes, cal saber què ofereixes. Per això publico.
Participo. Miro alguns concursos, temes, requisits, intencions. Miro d’aconseguir alguna menció, algun premi, aquelles coses que s’escapen d’un mateix, que es posen a judici a través d’altres. Que es jutgen per la varietat dels que participen.
Esbrino, penso, creo i elaboro. Escric per a mi però si ho he de llegir que ho facin els demés. Després, després sabré si l’encerto o no. I si és així, segueixo esbrinant.
Lluito. Miro de lluitar, d’esforçar-me, de ser constant no en el dia a dia, sino a la meva vida. Estic on he d’estar, lluito pel que crec que he de lluitar.
Sacrifico coses. Destrio segons prioritats. No les elimino, les posposo i reordeno. Tard o d’hora les primeres de la llista son les últimes i a l’inrevés. Però com tot, és temporal, descanso, torno i no perdo el temps.
Acabo. Busco la manera de no deixar les coses a mitges, em persegueixen. Prefereixo enllestir, acabar i després ja repaso, però el més important és acabar.Arribar al final de la història.
Gaudeixo. M’ho passo bé escrivint. tant si començo com si acabo una història, tos dos moments son emocionants per a mi.
No faig cas del decàleg. Surt sense que l’hagi d’escriure. Es construeix sol, diversificat però no deu ser intransferible.
marçal mora escriptor 