quan una promesa es converteix en llibre

Hi ha històries que s’escriuen amb tinta.
I n’hi ha que s’escriuen amb absències.

Parosnik neix d’una promesa feta a una mare.
Neix d’un pare que decideix complir-la encara que això signifiqui deixar anar.
Neix d’una filla que no sap que el viatge que emprèn no és només visitar per conèixer l’àvia, sinó cap a ella mateixa.

Aquest Sant Jordi 2026, aquesta història surt al món.

Emma navega amb el seu pare per honorar l’Elena, la mare que ja no hi és, però el que troba a l’altra riba no és només passat. És identitat. És herència. És una crida que ja vivia dins seu molt abans de saber posar-li nom.

Hi ha un moment a la novel·la en què tot canvia.Només la certesa que créixer també és acceptar allò que ens transforma.

Parosnik parla d’amor sense possessió.
Parla de la manera com un pare mira la seva filla i entén que ja no li pertany. Parla del vertigen de descobrir que potser sempre hem estat una altra cosa.

Aquest Sant Jordi, entre roses i llibres, m’agradaria que Parosnik trobés lectors que no busquin només una història, sinó una experiència. Algú que hagi estimat. Algú que hagi perdut. Algú que s’hagi preguntat alguna vegada si amaga un secret.

Perquè al final, tots tenim un mar al qual tornem.

I potser aquest llibre és només això:
una manera de recordar-lo.