Si he acabat l’esborrany posant la paraula FI a l’últim full puc començar la novel·la. Estar clar que arribar fins aquí és meritori. Descobrir que fins ara en veritat no tenia res, per moltes pàgines escrites que hagi acumulat em fa veure com és d’important acabar-la. El final del primer esborrany em permet començar i així reescriure la història.

Escriure és senzillament reescriure l’esboç que he creat. Un principi per on començar a escriure la història que té un final. Sense aquestes dues acotacions no podem dir que tenim història. Sense aquesta reescritura no puc dir que tinc una novel·la escrita. ¿quantes històries es queden a mig escriure?, tenint només la idea?, potser un parell de capítols?, ¿un possible final que no he transcrit?. Amb totes aquestes possibilitats no hi ha manera d’iniciar-se en l’escriptura. Cal començar doncs, si hi ha un fi a la història, per l’esborrany acabat, un esbós del que pot ser una història.

No estic parlant de corregir la mala ortografia, errades gramaticals i l’estil però que si la detectes, també pots modificar-la, sino de llegir l’esborrany com una proposta per a una novel·la, asseure’s per llegir-se no resulta el mateix que asseure’s per fer l’esborrany. Quant ets davant del paper en blanc o davant del paper escrit hi ha una relació simbiòtica, una perquè transformes el full i l’altre perquè transformes l’escriptor que portes dins.

Si t’expliquen (o llegeixes) un text pots treure certes conclusions, què s’entén, què no, què falta, què et sobra o què faries o referies de nou. En el cas del borrador això no passa, en la escriptura si, veus un paràgraf, una secció, tot un capítol i pots pensar, això no va aquí, això no té sentit, això d’on surt. Poder prendre la perspectiva necessària per aquest anal·lisi és inherent a tenir la historia acabada.

Per tant, les lectures són un primer pas però no son les que havies fet quan escrivies l’esborrany, aquesta primera lectura, és una lectura complerta, de principi a fi de la història i per tant, molt més entenedora que la parcial que havies fet molt abans. Llegir per aprendre a escriure. Llegir-te per escriure el que estava mal escrit.