La força dels diàlegs hauria de ser suficient per dir el que necesita la historia en la propia veu dels personatges, de què diu i com ho diu perquè el lector en tingui suficient per entendre el moment. Però sempre necessito més recursos perquè els diàlegs siguin prou significatius. Unes notes:

El diàleg ha de revelar la personalitat del personatge?. No a tot moment, però si he d’intentar acompanyar l’acció de l’escena amb els diàlegs que introdueixo. Perquè això funcioni, he d’establir una connexió del que està passant a la novela i l’estat d’ànim del personatge i com en tota obra acabada si o si en algun apartat de tota la història ha de tenir un moment culminant, un clímax dins el diàleg. O que el diàleg sigui clau pel personatge. Descobrir la veritat a través de les paraules, a través del diàleg dels personatges omplen de força les decisions o els motius de les reaccions del nostra protagonista en relació a ell/a mateix.

Si vull crear una reacció dels personatges en el diàleg, he de crear incisos, sobretot per remarcar o ampliar gestos mentre parlen o accions que estan realitzant mentre es produeix el diàleg. Aquests incisos em permeten recalcar matisos en les accions i posteriors reaccions del diàleg, ajudant a les formes de puntuació a emfatitzar el moment i l’estat d’ànim dels protagonistes. Un (segon) diàleg sense paraules. Per això, les accions que acompanyen al diàleg em permeten una càrrega emocional en el protagonista, els moviments i els gestos son part del diàleg no escrit, son acotacions que ajuden a ampliar i entendre millor l’escena. Inclús la soledat, el desànim o el desengany poden ser presents en un silenci llarg, una espera o una pregunta que no obté la resposta. Recalco l’estat d’ànim d’un i la reacció de l’altre sense que intervingui el diàleg pròpiament dit.

Va dir, va dir, va dir.Per poder seguir dialogant i no repetir constantment el verb dir el substitueixo per els seus sinònims tals com: va afirmar, va expressar-se, pronunciar, va raonar, va explicar, va detallar, va informar o va declarar. Hi ha molt altres que serveixen també per no repetir constantment els verbs de parlar com poden ser: va informar, va detallar, va observar, va senyalar o va anunciar. No tots son utilitzables en el mateix paràgrafs ni molt menys es poden utilitzar sense tenir en compte la resta del contingut, per tant, compte en transformar el verb dir en qualsevol de les opcions que cito o que m’he deixat.

Depen del que diu i de com el faig parlar, és un personatge o un altre: una de les coses que més em costa alhora d’escriure és diferenciar a través del diàleg el tipus de personalitat dels protagonistes però sobretot del seu estat social, cal doncs asignar un vocabulari propi per a cada personatge. Obviar la veu de l’autor i recrear el to de cada personatge fa més verosímil cada protagonista. He de fer-los parlar d’acord amb el paper que els he asignat. Recalcar aquesta selecció lingüística gens fàcil, en cadascun dels personatges, em permet construir diàlegs que diuen més del que s’insinua, ja que anteposo l’actitud a la paraula.

Per tal de fer parlar els protagonistes, necesito doncs impregnar-los d’una veu única perquè siguin personatges. Es delaten per si sols per com parlen, com escolten i com responen (amb paraules o amb accions). L’objectiu principal és fer reconeixible al personatge per com parla a la novela. Així doncs, perquè les expressions dels personatges tinguin la força que han de tenir dins un diàleg, he de traspuar com a una conseqüència de les seves paraules, la personalitat i les intencions dels protagonistes.

Tot i així, buscar resultats immediats en el diàlegs no seria propi ni creíble. Cal subratllar el tema principal però afegir subtemes, D’un diàleg se’n desprenen elipsis temàtics del que s’està parlant. Els protagonistes parlen però a mitjes. Es parla d’una cosa però es relaciona amb un altre tema i es desvia la conversa, no s’acaben les frases o no s’explica del tot perquè se s’obreentén del que s’està parlant. Cal recuperar l’inici de la conversa, el tema principal. Perdre’l per tornar-lo a exposar.

En definitiva, utilitzo els diàlegs perquè els personatges tinguin credibilitat, perquè formen part de l’argument, ja que el QUÈ DIUEN, COM HO DIUEN i QUAN HO DIUEN modifiquen el fil argumental i fan avançar la meva història.

de (como escribir diálogos, Sílvia Adela. Alba Editorial.)