La sinopsi del meu llibre no pot ser un resum de la historia. No es tracta de condensar en poques paraules els més de cent fulls, cal trobar-hi el ganxo, és a dir, allò que pot provocar al lector que segueixi llegint. I com ho faig?, doncs presentant la motivació principal del meu personatge però no per explicar qui és sino el motiu per el qual decideix emprendre certes coses. Si ho contextualitzo breument, poso al lector en situació. I així he dit molt en molt poques paraules. Tot contingut, però res condensat. Per esbrinar-ho caldrà llegir la història.

Cal doncs atrapar al lector i fer-ho de la manera més concisa. Una breu explicació de que va la novel·la pot ser suficient, de moment, és l’únic que demana, i la contraportada és l’única cosa que t’exigeix, per tant, s’ha de ser eficaç i eliminar tot allò que és secundari.

És un exercici complicat, cal insinuar sense explicar massa, però convidar a que llegeixi més. A que, en definitiva, s’interessi pel llibre i per la història que hi ha dins. Un embolcall que es faci digne d’obrir el regal. En aquesta línia d’acció cal saber que no es pot desvincular història i sinopsi i que, de la mateixa manera que he trobat el to a la novela, he de mantenir-lo quan faig la sinopsi.

I si no vull que se’n desprengui el lector de cop, no puc deixar anar un interrogant i fer preguntes sense resposta. Les preguntes les poso en el contingut, en el llibre, a la sinopsi, m’enfoco en el centre d’interès d’aquest breu text que capitaneja junt amb el títol, tota l’aventura.

Si me’n surto, encara no he acabat, he de ser capaç d’escriure una versió diferent del text que intenta resumir de que va. Si em costa el primer, el segon és més complicat, he fet servir totes les paraules que tenia a l’abast sense desvetllar el final, sense explicar massa, sense entrar en detalls. És un esforç doble que intento realitzar, sense recorre al que ja he escrit, em limito ( i em dirigeixo) molt més en el que és esencial.

És un atzucac, tornar a escriure el que ja he dit sense fer servir les mateixes paraules, l’èxit recau en comparar-les, en el poder que tenen quan llegeixes les dues versions, la que t’impregna, la que t’emociona més és la que dóna vida al meu llibre, la que remourà al lector i connectarà amb les seves emocions.