Escriure una novel·la no és fàcil, escriure’n una de bona a mi em sembla que depen de tants elements externs que no controlo què ho fa possible. Quan el llibre està publicat, depen dels gustos del moment, de la visibilitat que li puc/poden donar, de les promocions. Del criteri del llibreter en donar el suport des de la seva llibreria, de si es manté com a novetat, etc.. aquests són uns petits exemples d’un no parar d’entrebancs que no m’han de desanimar.

Tampoc ho he de fer quan vull crear una història emocionant, que sigui rodona, qui sigui inolvidable. Per tant, he de saber què vull fer amb aquella idea i a on vull arribar. Él més important de tota aquesta trajectòria és que tot comença en un mateix, que depen exclusivament de mi, si vull o no, seguir endavant.

Una bona història que mereix ser narrada. Aquesta premisa la faig servir per valorar què val la pena estirar o què no. Si cal indagar més sobre allò que he sentit o vist. Si a mi em crida l’atenció, altres tindran el mateix interès? És una de les preguntes que em faig per seguir endavant. Perquè la narrativa la portem pocs però la història l’han de llegir molts. Almenys és la intenció d’on vull anar quan inicio un projecte. Si escric per ser llegit ja vaig en bona direcció, ja començo a fer màgia, començo a connectar fils. Si ho aconsegueixo és gràcies a la constància i al compromís. Del que em puc ocupar, intento donar el que sé, del que no puc controlar, com per exemple que s’acabi llegint, intento no desanimar-me.

El penúltim pas és poder establir un lligam amb els lectors, que tinguin l’opció de saber si els interessa o no la novel·la que he escrit. Que tothom que vulgui pugui llegir-la. Si s’aconsegueix aquesta connexió, només cal esperar la màgia. La màgia que representa plasmar la idea en un llibre i que aquesta sigui prou interessant perquè estimuli la imaginació dels lectors.

Aquesta connexió màgica que hi ha entre lector i escriptor, però mai al revés, és possible gràcies a allò que no puc controlar. Si el llibre es ven, rebo comentaris i se’n parla, són elements que no depenen de mi però son fantàstics. M’anima fins el punt de voler probar un altre cop aquesta possibilitat. La finalitat resulta ser doncs haver creat una novela sense fisures i en aconseguir connectar. Aquest final és difícil de viure-ho i menys, preveure-ho.

_{Del llibre “Coaching para escribir un bestseller” de Nereo Riesco}