M’impulso a escriure aquesta entrada després de rebre el missatge de la directora de la Biblioteca que ens demanava si voliem fer alguna valoració del Sant Jordi que, si estava a les seves mans, i era per millorar, intentaria portar a terme les sugerencies que comuniquessim.

He de dir, que s’han esmerat, recordo fa tres anys anar a la biblioteca i no plantejar-se haver obert un espai pels autors locals que a mi em va deixar glaçat. He de felicitar-los perquè s’han posat les piles. Han fet els deures i any rere any, després del desengany podem dir que els AUTORS LOCALS hem estat presents a la plaça.

Ha estat maco i ha estat un Sant Jordi com tots volem que sigui. A vista de lector ens tenien a primera linea, inclús a la biblioteca van posar l’altar d’alguns llibres amb autoria local, recordo pensar que han d’actualitzar l’arxiu perquè era i seria de rebut oferir el darrer títol de cada autor si aquest ho vol.

Amb el permís de l’Olga Morente us deixo el text que ens ha deixat al grup de whatapps d’escriptors locals, si, si , si fins i tot tenim un grup social ara!. Tot i que no ens avinguem tots.

“Benvolguts companys ahir va ser preciós, ahir va ser especial,vaig poder veure com sónreieu quan venieu els vostres llibres. és algo màgic el que passa el pensar que les teves paraules es llegiràn per qui sap qui. Ahír estava en el meu poble, però els que em van comprar eren desconeguts i i va ser preciós fins i tot en les dedicatòries, l’alegria que els hi veies quan obrien el teu lliure i t’adonaves que era el llibre al que els cridava. Oh companys quines ganes tenia de tornar a sentir això, aquestes sensacions que son fortes i que són més fortes que un mateix a l’hora d’escriure…. gràcies companys, que bé, que macu el que hem fet, …
Val guapos enhorabona per els vostres llibres enhorabona per la vostra màgia.
Ha estat preciós i un plaer ser companya vostra. Vinga seguim!!! Visca la literatura!!!”

Bé, no cal dir que ha tingut tots els likes del grup, alguna cosa compartiem de debó, per fi. Ja que com sabeu, abans o després, quan es fa la presentació del llibre l’assistència és mínima o massa familiar. Al Sant Jordi, al lector es deixa robar uns minuts per descobrir, parlar i informar-se si allò que veu l’interessa. A mi com a escriptor, m’ajuda a sintetitzar la novela que he fet, a “vendre-la” si s’escau, a fer-me conèixer o almenys que et reconeguin, no som pas tants. La labor de la biblioteca amb la seva guia dels “d’aquí” en pdf és admirable. L’escriptor se sent recolzat, potser aquest és el sentit del Sant Jordi per a nosaltres. En el meu cas segur que si, un Sant Jordi no implica molt més que un dia de mercat, però tothom sap el brunzit que si respira, forma part del seu encant. L’altre dia, quan erem a la plaça tots el vam sentir.

Aquest any teniem alguna cosa més en comú, voliem presentar el repte literari que ens va unir sobre la llegenda de la llopa, coneguda aquí a Calella. Pensavem que seria el boom dels Calellencs però va passar tant decepercebuda com poc publicitada. Ho vam posar tot al braser, presentació del llibre uns dies abans, autors i il·lustradors que participen que no és poca cosa, una cançó dedicada, un regal en format digital per descarregar gratuïtament, la noticia a RadioCalellaTV però res, ni una resposta, a l’Ajuntament varem haver de regalar un exemplar per si se sentien aludits, però res, ben pocs exemplars van ser venuts online. La llegenda no anava amb ells tot i ser del poble. Aquell dia els udols de foc també van fer “la llegenda de la lea” en format conte que l’ajuntament aquest cop si va correr a publicitar. Vés per on, en boca de tots i tant poc ressó.

A les 12h van poder fer una lectura en veu alta dels escrits d’autors locals, val a dir que en mig de la plaça poca cosa es va sentir, ni paradistes ni vianants que donaven l’esquena a l’escenari mirant parades. Van tocar la cançó també però no va arribar a on havia d’arribar, només els pocs privilegiats que estaven a primera fila.

Aquest Sant Jordi hem gaudit però sé que podem fer-lo millor, més interessant, més atractiu, per si sol ja és una cita que no es podem perdre però si afegim -per la part que em toca- el dia dels autors locals, ja pot ser massa. Recordo haver estat present en taules rodones en altres anys, cosa que he trobat a faltar en aquesta i també el no tradicional “foto de grup” que s’escau en la tertulia o el pica-pica final. Potser donant-li voltes sabrem trobar el Sant Jordi que busquem.