Escriure és un d’aquells verbs que molts utilitzem però que té molts matisos. De la mateixa manera que molts gaudim llegint i hi ha milers de llibres diferents. Escriure en definitiva és prende decisions sobre paper. Tot el procés de creació es basa en aquesta premisa, anar prenent decisions perquè el resultat del que escrius tingui “forma”. Escriure doncs és un procés únic que fa de cadascú un autor intransferible.

Però en tots els casos, escriure és també voler tenir trajectòria. I això inevitablement ens porta a agafar el següent text amb un coneixement que transformarà allò que escrivint, una novetat, una reescriptura, un procés. No comencem de zero, tampoc podem ni volem. La “forma” de que parlava abans sempre la tenim present, la volem millor, més encertada, més polida, més entenedora en el conjunt.

Quan escric, voldria que cada paràgraf fos entenedora i amè. Per això quan em capbusso en escriure una història em prenc un temps que se m’imposa. Un temps per prendre decisions sobre el que farà el protagonista, què vull explicar i com. Uns mesos que es tornen inevitablement en un aprenentatge com qualsevol viatge. Vaig agafant més pràctica que experiència i en això recau el procés d’escriure. Un temps ben invertit en mi mateix i en el que significa construir una història.

Quan tinc una idea, llegeixo el text d’un altre, veig un paisatge, observo alguna cosa o a algú i començo a pensar en com ho ficcionaria, en com podria explicar allò que he vist, que he sentit, que he observat, penso en com podria expressar-ho, com faria el discurs necessari perquè allò que m’agita els pensaments tingui una història. I en el bullir, en el busseig de la transformació d’aquella idea, de posar paraules en els meus pensaments, tot s’equilibra. I el conflicte que m’he creat jo mateix es torna a calmar. Per això és un temps ben invertit, la millor medicina en un mateix, trobar la tranquil·litat després de resoldre el conflicte, tenint en compte tots els elements que he deixat anar durant la narració.

Un cop acabat el viatge, només em queda mirar enrere i saber que he après molt i que encara em queda molt més per aprendre, però per això li dedico tota una vida per escriure i aprendre.